Ander Zurimendi
Mariam Rawi té tanta de por que, realment, ni tan sols es diu Mariam Rawi. Acaba de visitar Palma, aquest dijous, en el marc d'una gira europea que aprofita per excercir d'altaveu de la seva causa: la de les feministes afganeses. Convidada per la Plataforma per la igualtat, Rawi visità Mallorca per trencar algunes idees preconcebudes sobre l'Afganistan, com per exemple que el canvi de règim polític, l'any 2001, no conduí a una millora dels drets de les dones. "Quan començà l'ocupació dels EUA sobre el territori afganès, n'hi havia que pensaven que tindria conseqüències positives. I no ha estat així", adverteix.
Les dones afganeses que militen a Rawa lluiten des de la clandestinitat.
Ara bé, a priori sembla que l'establiment d'una democràcia, amb el seu Parlament i la seva Constitució millora la situació de gènere. Idò Mariam Rawe ho desmenteix de manera taxativa: "Precisament és l'excusa que el Govern i les potències ocupants aprofiten per rentar-se la cara". Observem la situació del burca. "La majoria de les dones encara el duen, ja que ho fan per seguretat. A les zones rurals no és segur anar pel carrer sense el pedaç, ja que l'educació de la població encara no ha canviat". Matisadament diferent és la realitat ‘urbanita'. "A Kabul, en canvi, sí que es veuen més dones sense el burca, però les que ho fan són una minoria".
Les paraules de Mariam tornaran més tard a Kabul, però encara som a la zona rural. "A les dones els manca, principalment, educació i sanitat", les dues cames de l'Estat del benestar, precisament. "Hi ha una mancança generalitzada de serveis sanitaris, combinat amb el fet que la majoria de dones són analfabetes, ja que no han estat escolaritzades", explica Rawe. Aquests serveis sí que existeixen, tot i que de manera modesta, a Kabul i a alguna ciutat més. "Però hi ha una trampa", alerta Rawe, "allà tot pareix més modern i lliure, però tan sols és una minoria de gent que hi ha millorat les condicions d'existència". De fet, la presència de corresponsals internacionals emet una imatge "massa" positiva, que "no es correspon amb la realitat". I és que els periodistes, en moltes ocasions, arrosseguen la realitat d'una ciutat a la del país sencer. Error. Però tota professió té els seus defectes a corregir.
En tot cas, la visibilitat mediàtica de Rawa és cada dia major, tot i la il·legalitat, perquè, efectivament, Rawa opera en la clandestinitat. "A l'Afganistan", explica, "hi ha molt poques formacions que no siguin fonamentalistes o proianqui". Allà, en l'escletxa política que rebutja els excessos de les dues parts, es troben les militants de Rawa. "La nostra posició ens ha costat molta llibertat". Ni estan amb uns ni amb els altres i, per tant, ningú no les protegeix. I tothom les voldria atacar. I és que operar en la clandestinitat és, per als ulls occidentals, quasi inconcebible. No duen xapes ni pins ni adhesius amb el símbol feminista. Ni tampoc llueixen especialment el color lila.
La ràbia creix
Però de cada vegada tenen més múscul militant. "La veritat és que la resistència era menor abans, en els primers anys de la guerra i la posterior ocupació". Es refereix a la guerra que esclatà contra el poble afganès amb l'excusa de cercar Ossama bin Laden, l'any 2001. "Ara, en canvi, la gent està més emprenyada. Milers de persones han mort. Molta gent hi ha perdut la casa, la feina...". I qui sembra odi, recull la ràbia. Mariam Rawi parla amb inusitada tranquil·litat. No ho diu fins al final de la conversa: El seu pare i el seu marit moriren en la guerra iniciada pels EUA. La seva mare i cinc germanes són ara una família estrictament femenina. D'aquí la importància del feminisme a casa seva.