The Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA)
RAWA


 

 

 
Add RAWA RSS Feed to Feedreaders





 


RAWA Photo Gallery
Random Image from RAWA Photo Gallery
 






Follow RAWA on Twitter


Join RAWA on Facebook


RAWA Channel on Youtube


El Punt, 22.03.2010

MARIAM RAWI, Feminista Afganesa: «Les dones hem estat traïdes pel govern dels EUA i els seus aliats»

La retirada immediata de totes les tropes estrangeres a l'Afganistan

Carme Vinyoles

Mariam Rawi
Foto: JORDI SOLER

A l'Afganistan Mariam Rawi es mou amb una certa llibertat dins l'abominable burca, el símbol de l'opressió femenina, que li permet protegir la seva identitat i continuar la lluita per l'establiment d'un govern laic i democràtic. És una contradicció? Segurament, però en tot cas ella la vol traslladar a l'opinió pública mundial que potser ha cregut amb massa facilitat que la situació de les dones ha millorat amb la fi del règim talibà. En els pròxims dies visitarà diverses localitats catalanes per desmentir algunes «distorsions informatives» que ens arriben del seu país.

En la seva estada a Catalunya l'any 2005 va demanar suport internacional per a unes vint candidates a les eleccions legislatives. En què s'ha traduït aquella experiència política?

–«En res, a la pràctica. És cert que en aquell moment alguns partits van fer propostes interessants des d'un punt de vista democràtic i van incorporar un determinat nombre de dones en les seves llistes, però no van obtenir un bon resultat i malgrat que actualment hi ha 65 parlamentàries i una ministra, la vulneració dels drets humans i la violència masclista a l'Afganistan no ha disminuït sinó que s'ha incrementat en molts sentits. Tenim un parlament compost bàsicament per senyors de la guerra, per senyors de la droga i per fonamentalistes, gent absolutament allunyada dels problemes de la població. No hi ha pluralitat ni s'admeten les veus crítiques, tal com revela, i és només un exemple, l'expulsió de la diputada Malalai Jaia, que pretenia avançar en la defensa dels drets humans. No tothom coneix aquesta realitat.»

–El que sí que és evident és que l'alliberament de la dona afganesa ja no desperta el mateix interès mediàtic que fa uns anys, quan el món va descobrir el terrible burca...

–«I en canvi els motius per continuar donant suport a la nostra lluita no han desaparegut, perquè actualment es continuen cometent tants o més crims que en l'època dels talibans. Per a una dona afganesa és molt elevada la probabilitat de violència sexual, ja sigui a través de matrimonis forçats o de violacions per part de militars, de policies o fins i tot de familiars, la qual cosa provoca un augment espectacular del nivell de suïcidis; les víctimes arriben al límit de la seva resistència, sense veure cap expectativa, cap manera de posar fi als abusos. D'altra banda, el dret a l'educació i a la justícia continuen molt restringits, especialment en les àrees rurals, on sovint el desplaçament a l'escola representa un autèntic risc de segrest.»

–Fins a quin punt es persegueixen aquests crims?

–«La immensa majoria, per no dir tots, resten en la impunitat. El mateix Karzai [Hamid Karzai, president del país des del 2004] es dedica a indultar els violadors, amb la qual cosa expressa clarament un missatge de tolerància envers els delictes contra les dones. Si fins i tot hi ha jutges locals que han violat noies de quinze i setze anys que havien de protegir! És un problema molt greu que combina el fonamentalisme misogin tradicional, ja sigui religiós o no, amb l'actual conjuntura de corrupció i de prebendes que es van establint bo i utilitzant la dona com a moneda de canvi per a aquests nous negocis.»

–Quina responsabilitat hi té, la comunitat internacional? Se suposa que la intervenció militar del 2001 es va fer també en nom dels drets de les dones.

–«Sí, llavors es va utilitzar l'opressió de les dones, que era ben real, com a argument per justificar la guerra i l'enderrocament del règim talibà, sospitós de donar refugi als membres d'Al-Qaida. I vuit anys després hem de dir ben clar que les dones afganeses hem estat insultades i traïdes pels governs dels Estats Units i pels seus aliats, perquè l'ocupació no ha portat cap millora dels nostres drets, sinó tot al contrari. El cert és que no esperem res del règim corrupte que ens governa, però el nostre dolor es torna insuportable quan el món creu que els EUA i l'OTAN ens han alliberat.»

–Vostè parla molt clarament però no pot donar la cara.

–«He d'evitar les fotografies per una qüestió de mínima seguretat.»

–Com desenvolupa les seves activitats dins del país?

–«Protegida pel burca, ja veu quina paradoxa! A la vegada que hi lluitem en contra, el necessitem per moure'ns pel territori. Això sol ja demostra que les dones continuem estan privades dels drets bàsics.»

–Quins són els principals eixos de treball de RAWA?

– «Els drets humans, la justícia social, la igualtat entre homes i dones i la independència. Amb la nostra pàgina web [www.rawa.org] difonem la realitat del país, a més de fer un munt de conferències en diversos llocs del món [A Girona, escenari d'aquesta entrevista, Mariam Rawi ha estat convidada per la Plataforma Antipatriarcal de Girona i la Comissió Antisexista del Casal Estel Roig de la Bisbal].»

–I les reivindicacions?

– «La retirada immediata de totes les tropes estrangeres a l'Afganistan, la fi de la intervenció de l'Iran, el Pakistan i l'Aràbia Saudita en els nostres afers interns; portar els criminals de guerra davant la justícia universal i donar suport als moviments democràtics del país.»



És una de les principals responsables de RAWA (sigla anglesa de l'Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan), una organització política independent que ha resistit l'ocupació soviètica i el règim talibà i que ara denuncia la brutalitat dels actuals fonamentalistes en el poder.



Category: Catalan