En àlgebra, la identitat es igualtat que roman verdadera sense importar els valors que s’assignen a les variables que apareixen en ella. RAWA es prova d’aquesta fórmula algebraica.
Dones+intolerància taliban + opressió serà sempre igual a llibertat. Aquesta es la fórmula de RAWA, la Associació Revolucionaria de les dones d’Afganistan que se juga el coll (literalment) per no sucumbir a les pressions de les forces talibans en un dels països més pobres i inestables del món.
Fundada en 1977 aquesta associació feminista busca una identitat social que les forces islamistes li prohibeixen. Com a fantasmes, les dones tenen prohibit riure o fer soroll al caminar. Son poc més que espectres amb un únic punt carnal creat per a satisfer els desitjos de l’home. I no de qualsevol, sinó d’aquell que s’elegeix per a ella.
RAWA busca el dret a l’educació per a les dones, el dret a l’opinió i, fins i tot, el simple dret d’elecció. Busquen conformar una consciència, una identitat progressista en totes les seues actuacions. Però ho tenen tan difícil.
Han vist caure morta a la fundadora de l’associació, Meena, en mans dels soviètics durant l’ocupació en els anys setanta. Han vist desaparèixer a les implicades més actives de la seua associació a mans dels talibans, i ara comencen a caure baix les mans nord-americanes. Ho tenen molt clar: “Les dones afganes ens alliberarem soles” resa els seu lema.
No volen la ajuda dels EUA que l’únic que fan els dur-los dia sí, dia també desenes de morts i damnificats civils als seus hospitals, hospitals que es financen amb la poqueta ajuda que poden trobar. Hospitals desbordats per la injustícia d’una guerra que mata ciutadans com si foren mosques. I aquell que es el seu govern els diu que “aquest es el preu que hem de pagar si volem seguritat i estabilitat en Afganistan, en la regió i en el món!”. Al que aquestes dones amb una força bestial i titànica els contesten enrabiades: “Ni els que ens ocupen! Ni les besties talibanes ni la Alianza del Nord criminal! Que visca per a sempre la lliure i democràtica Afganistan”. Van a escopir-los a la cara. Ho van a fer per que no es rendeixen. I lluitaran fins que la seua identitat cultural i social se veja reconeguda.
Visca les dones revolucionàries d’Afganistan! Amb la seua força i determinació ens faran veure a la resta del món que no hi son endarrerides. Que hi pensen més que tu i que jo. Que tenen una capacitat de lluita intensa. Son dures com les roques del seu desert, com els escorpions del Kabul, com les metralletes dels talibans. Son fortes, intel·ligents i no els queda més que lluitar. Cal saber que la ràbia es sempre la més mortal de les armes, i la llibertat la més persuasiva de les banderes. No podran acabar amb elles.