The Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA)
RAWA


 

 

 
Add RAWA RSS Feed to Feedreaders





 


RAWA Photo Gallery
Random Image from RAWA Photo Gallery
 






Follow RAWA on Twitter


Join RAWA on Facebook


RAWA Channel on Youtube


Ara.cat, 03.01.2011

“Després de deu anys d'ocupació, l’Afganistan està pitjor que mai”

Clandestina Aquesta militant de l'Associació Revolucionària de Dones de l'Afganistan (RAWA) amaga el seu rostre i fa servir un pseudònim per evitar represàlies Crítica Denuncia les tropes nord-americanes, el govern de Karzai i els talibans i reclama més suport internacional per a les forces democràtiques

CRISTINA MAS

Fa deu anys que els Estats Units van començar la guerra a l’Afganistan com a represàlia per l’11-S.

Mitra Shomal és el nom fictici que per raons de seguretat fa servir aquesta feminista afganesa de 26 anys. Retratada a la redacció de l’ARA, demana que no es mostri el seu rostre
Mitra Shomal és el nom fictici que per raons de seguretat fa servir aquesta feminista afganesa de 26 anys. Retratada a la redacció de l’ARA, demana que no es mostri el seu rostre. (XAVIER BERTRAL)

La situació actual a l’Afganistan, després de deu anys d’ocupació, és la pitjor que hem viscut mai. Tot són problemes per als afganesos: corrupció, pobresa, violència... I els que més pateixen són les dones i els nens. No tenim seguretat, encara que hi ha més de 70.000 soldats estrangers ocupant el país. L’últim informe de l’ONU diu que més de 7,5 milions d’afganesos pateixen pobresa i desnutrició. No tenim només un enemic. Els problemes vénen de tot arreu. El més greu és el nostre propi govern, que està format per diversos grups fonamentalistes, senyors de la guerra i senyors de la droga. L’Aliança del Nord té molt de poder. Jo diria que són més perillosos que els talibans, perquè controlen el govern. Van contra les dones, contra les llibertats, contra la democràcia. I tenen el suport dels Estats Units. El mateix Karzai, la seva família i el seu entorn, són senyors de la guerra i de la droga.

Obama ha anunciat que les tropes nord-americanes es retiraran a partir del juliol. S’ho creu?

No. Diran que marxen, però deixaran molts soldats a casa nostra. L’ocupació només porta guerra i destrucció. Res de bo. No és pel nostre benestar, sinó pels interessos dels Estats Units que hi ha al darrere. En primer lloc la posició estratègica de l’Afganistan a l’Àsia; també el gran negoci de l’opi, els oleoductes de gas i les reserves d’urani. En deu anys n’hi ha prou per demostrar si es vol fer canviar la situació d’un país o bé si pesen més altres interessos. Els EUA no marxaran fàcilment de l’Afganistan, perquè hi tenen molt a perdre.

El 2010 ha estat l’any amb més víctimes civils a la guerra.

Els últims tres anys han estat els més durs. En un sol bombardeig poden arribar a assassinar 70 persones. Constantment hi ha manifestacions contra les tropes nord-americanes. De l’ocupació els afganesos només en traiem mort, destrucció i misèria. Se n’haurien d’anar ara. Estan malgastant els recursos. S’estima que en aquesta guerra s’han gastat 287.000 milions de dòlars: són diners invertits en bombes i destrucció, no en el benestar del poble afganès.

Què passaria si les tropes nordamericanes es retiressin demà?

Les coses no empitjorarien si marxessin. L’únic que canviaria és que en lloc de tenir tres enemics (l’ocupació, el govern i els talibans) en tindríem dos.

Hi ha alguna resposta des del teixit social?

Algunes organitzacions i individus fan el que poden, com el Partit de la Solidaritat, però són molt febles perquè no tenen el suport de la comunitat internacional. Des de RAWA fem projectes educatius per a dones i infants i tenim també activitat política. Una companya nostra, Malalai Joia, va arribar a ser diputada, però la van expulsar del Parlament perquè no hi volen veus democràtiques. No ens vam presentar a les darreres eleccions, perquè no volem legitimar un govern titella. Com sempre a la història del meu país, els grups més sinistres tenen més suports i els demòcrates queden a una banda.

Com treballa una organització feminista en una situació tan complicada?

Funcionem a la clandestinitat. Sabem que és difícil i arriscat, però és el nostre deure. Ens hem de moure a poc a poc i fer servir diferents noms i pseudònims per a nosaltres i els nostres projectes.

Com a organització, què opinen del burca?

Quan es parla de l’Afganistan tothom pregunta el mateix! El burca era obligatori per a les dones sota el règim talibà. Ara ja no ho és, però moltes encara en porten, perquè els dóna seguretat. Quan vaig a alguns pobles jo mateixa me’l poso. És una manera d’evitar els segrestos, les violacions, els atacs amb àcid. Crec que el burca ja no és un problema per a les dones afganeses... hi ha coses molt més greus. L’ocupació és més perillosa. Ja tenim casos de dones que s’immolen perquè no tenen cap altra opció per acabar amb la misèria i la violència. Des de l’inici de la guerra, 2.300 dones s’han immolat cremant-se. I això no passava sota els talibans.

Enllaç a l'entrevista original



Category: Catalan