Entrevista realitzada per María Martinez Iglesias
La Memuda arriba molt cansada i ens demana que no fem fotos al seu rostre ja que la seva seguretat està en risc. És una introducció sobtada a les condicions sota les que treballa ella i altres activistes de RAWA a l'Afganistan.
Pregunta: Es va argumentar que un dels objectius prioritaris de la intervenció militar era salvaguadar els drets de les dones. Què ha passat després de l'ocupació?
Resposta: Un dels símbols de l'opressió era el burka. Després de l'ocupació nord-americana algunes dones han deixat de portar-lo, però els problemes bàsics segueixen sense resoldre's. De fet, la guerra ha empitjorat la situació de la població civil i de les dones. En els últims anys altres grups fonamentalistes, diferent als talibans, han comès els mateixos crims: destrucció d’infraestructures, assalt a les cases, violacions, ... Avui el 95% del nostre parlament i dels governs locals està format per senyors de la guerra i yehadi. Les seves idees sobre la posició que han d'ocupar les dones està legitimada políticament i actuen amb impunitat. L'any passat, a Shari Pul (al nord) es van registrar 23 casos de noies raptades i violades pels senyors de la guerra amb la connivència de les autoritats locals que pertanyen a aquests grups fonamentalistes. Ningú no ha preguntat. El problema s'oculta.
Pregunta: No obstant, a partir de l'any 2004, l'Afganistan té una constitució que afirma la igualtat entre homes i dones i amb institucions, com el Ministeri de la dona, que sembla que està actuant ...
Resposta: Els mitjans occidentals mostren un Afganistan democràtic que respecta els drets de les dones i que compta amb institucions per fomentar. També el govern afganès intenta mostrar avenços com a arma política interior i com a màrqueting per als països occidentals. És cert que tenim un Ministeri de la dona i un percentatge molt alt de dones al parlament. I s'han multiplicat els seminaris i les conferències sobre la situació de la dona. Però aquests canvis són una ficció per a la majoria de les dones afganeses. Les parlamentàries callen els crims que pateixen les dones o comparteixen moltes de les postures dels grups fonamentalistes. El ministeri de la dona amb prou feines té activitat. Després que en Karzai va ser elegit president es va reunir amb diferents grups de dones de la societat civil i va explicar que la ministra d'igualtat amb prou feines havia participat en el consell de ministres. I malgrat els canvis legislatius, el poder jurídic i la cort està presa per grups fonamentalistes que tenen les seves pròpies lleis paral•leles. I no donen suport a les dones.
Pregunta: Com descriuries la situació de les dones i la població a l'Afganistan?
Resposta: Després de la derrota dels talibans algunes dones podem anar a l'escola i treballar. Però també ho fèiem en l'època soviètica. No és una situació nova, ja que van ser els talibans els que ho van prohibir. Però a les províncies, com Kandajar, moltes dones són pressionades per no assistir a l'escola. Se les ataca amb àcid o se les rapta. Fins i tot a Kabul, on la situació és millor, els nens tenen greus problemes per ser escolaritzats. Hi ha molts orfes i a partir dels 12 anys han d'ajudar econòmicament les seves famílies que estan conformades per sis o set persones. Demanen o venen petites coses. S'han comptabilitzat 6.000 nens que no tenen llar i l'únic objectiu és aconseguir menjar. L'escola és un privilegi per a ells.
Pregunta: Quins grups de dones o ONG estan rebent l'ajuda internacional per fomentar la igualtat entre homes i dones desplegada a l'Afganistan?
Resposta: La majoria dels ajuts els gestionen ONG internacionals i gent que ocupa posicions en el govern. Una petita part es destina a associacions locals. La majoria de la població no es beneficia d'aquests ajuts. I aquesta intervenció genera alguns desajustaments que abans no existien. Les persones que treballen a les ONG o en el govern defensant els drets de les dones cobren un salari molt alt per al país, sobre uns 5000 dòlars, mentre que el comú de la gent té un salari mitjà de 30 dòlars mensuals. Aquestes diferències encareixen els productes. Se situen a les zones riques de la ciutat i es gasten molts diners en seguretat. Amb la qual cosa queden molt pocs diners per a la intervenció.
Pregunta: Abans d'iniciar l'entrevista ens vas demanar no fer fotos de la teva cara. Pots dir-nos quin és el motiu ...
Resposta: Pertanyo a RAWA, una associació de dones il•legalitzada perquè s'ha posicionat obertament en contra de qualsevol grup fonamentalista i del govern de Karzai. Rebem moltes amenaces i hem de treballar en la clandestinitat. Hem de vetllar per la nostra seguretat.
Pregunta: Com és el treball diari en la clandestinitat?
Resposta: La vida a l'Afganistan és molt difícil, sobretot per a les persones que lluiten per la democràcia. La llibertat és un bé que un altre país no et pot atorgar. Som nosaltres les que hem de lluitar per aquests valors encara que signifiqui algun sacrifici. Com a RAWA distribuïm una revista i donem formació política a les dones. Per intervenir treballem amb altres organitzacions intentant escolaritzar nens, donar cursos d'alfabetització a les dones, refugi als orfes, ...
Pregunta: En les últimes setmanes s'ha sabut que tant la Unió Europea com els Estats Units volen retirar les tropes internacionals, creus que la situació de la població millorarà o empitjorarà si ho fan?
Resposta: L'any 2001, quan les tropes van envair l’Afganistan, molts van pensar que s'aconseguiria la pau. No obstant això, no ha passat. No defensen la població afganesa sinó el seu propi benefici. Estan al meu país per raons estratègiques i financeres. Els talibans i els grups fonamentalistes han perpetrat molts crims. Però també ho han fet les tropes internacionals en les seves intervencions militars. En bombardejar pobles o llogarrets suposadament pro-talibans han matat població civil innocent; això sumat al fet que les tropes internacionals no han tingut la capacitat d'aturar els crims cap a les dones. Suposo que la seva sortida no provocarà massa canvis.
Pregunta: I què opines de la possible negociació per part d'Europa i els Estats Units amb els talibans?
Resposta: Si els talibans són un agent legítim per negociar perquè es va envair el país, què han estat fent aquests 8 anys? Per què s'han gastat tants diners? I què ha canviat perquè passin d'enemics a mediadors? I, si són terroristes, per què no es continua la lluita?